Avui com un dia qualsevol he anat al institut, i cuan he tornat a casa, com faig sempre m'he posat a mirar les noticies mentre dinava, i de cop i volta ha sortit un científic dient que en 24 hores cauría un meteorit a la terra, en aquest precís instant me quedat totalment paralitzada. Al cap d'uns 5 minuts llavors de pensar molt, vaig pensar: "són les meves últimes hores tinc que fer algu". Així que vaig agafar les claus de casa, el telèfon i la jaqueta, i en comptes de quedar-me a casa morta de por com faría la majoria de la gent, vaig agafar i me'n vaig anar.
El primer que vaig fer va ser trucar els meus pares per avisar-los d'aquesta notícia tan tràgica, mentre els meus pares sortien del treball per venir cap a casa, vaig anar a casa d'una amiga i ens vam unir totes les amigues per passar un últim moment juntes, vam decidir no parlar d'aquest tema i passar aquesta hora que teniem per estar juntes, passar-ho al màxim, durant aquesta hora, m'ho vaig passar super bé, ja que vam riure molt, i ens ho vam passar més bé que mai, no ens vam voler despedir entre nosaltres, ja que teniem l'esperança de que ens tornaríem a veure, però tot i així cuan anava camí a casa no vaig poder resistir-me i em vaig posar a plorar perquè sabía que había set la última hora que passaríem juntes i la última vegada que les veuría.
Un cop anava camí a casa estaven els meus pares i la meva germana esperant-me, ja que em van enviar un missatge, però primer volía passar a veure els meus avis, així que vaig anar cap a casa dels meus avis i els hi vaig dir lo de les noticies, tot i que ells ja ho sabíen. Llavors no vaig ser capaç de despedir-me d'ells així que els hi vaig dir que vinguessin a casa amb nosaltres. Un cop vam arribar a casa meu, estaven els meus pares me germana i tota la nostra família (tiets, tietes, avis, cosins, cosines...), ja que s'avien unit tots per passar un moment tots junst i disfrutar al màxim, ¡vam passar la millor nit que hem podría haver imaginat mai! Llavors ens vam anar a dormir tots junts, alguns al sofà, altres als llits i la resta en sacs de dormir. Al matí següent no vam parlar del tema i vam fer com si fos un día qualsevol, només faltaven 50 minuts perquè caigues el meteorit. Així que vam posar la televisó per informar-nos d'on cauría, a quin lloc i quan, quan tan sols quedaven 10 minuts, ens vam abraçar tots ens vam fer petons i abraçades, i en aquell precís instant vam notar un terretrèmol, tots estàvem molt espentats, sabíem que había arribat el moment. Però en aquell moment, un dels científics va sortir a les notícies dient que el meteorit había passat arrant de la terra i que només l'había fregat i que no había caigut a sobre com es pensavem, així que això significava que no moriríem. Tots ens vam posar a saltar d'alegría i va ser la millor notícia que ens podríen haver donat mai!.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada