Poetes:
1. L'edat mitjana: Dels trobadors a Ausiàs March
- Guillem de Berguedà
- Cerverí de Girona
- Ramon Llull
- Ausiàs March
- Anselm Turmeda
- Jordi de Sant Jordi
- Joan Roís de Corella
Text: SI EN LO MAL TEMPS (Joan Roís de Corella)
2. Del segle XVI al XVIII:
- Francesc Vicent Garcia
- Anònim
Text: SENYORA MADALENA (Francesc Vicent Garcia)
No, senyora Madalena,
no us cal mudar de vestit,
perqué és treta de molts lladres
i ara no us ha de servir.
Mirau que els ulls vos descobren,
plens de gràcia i de verí,
que, quals matadors, les nafres
del cor me fan revenir.
Doleu-vos de ma desditxa,
mirau que m’estic morint;
i, puix mor per vostra causa,
càrrec de ànima en teniu.
Qué espera eix apotecari,
tenint-vos a vós aquí,
a compondre el cordial
que tots mos mals pot guarir’?
Si li falta l’or potable,
entre eixos cabells, més fi
se cria que lo de Aràbia
i que el del reine de Ofir;
i no pot dir que li falten
perles, perqué entre els rubins
de aqueixos llavis se crien
les més precioses que he vist;
i si repara tal volta
en que estos simples tan rics
no meresquen que en la mola
sien en pols convertits,
dic que só de son parer,
i que em faran més profit
si tots sencers me’ls aplica
del modo que estan allí.
Es un Poema
3. El segle XIX: Del Romanticisme al Modernisme
- Bonaventura Carles Aribau
- Teodor Llorente
- Jacint Verdaguer
- Miquel Costa i Llobera
- Joan Maragall
- Joan Alcover
Text: LA VACA CEGA (Joan Maragall)
Topant de cap en una i altra soca,
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el posat ferm d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil.lant pels camins inoblidables,
brandant lànguidament la llarga cua.
avançant d'esma pel camí de l'aigua,
se'n ve la vaca tota sola. És cega.
D'un cop de roc llançat amb massa traça,
el vailet va buidar-li un ull, i en l'altre
se li ha posat un tel: la vaca és cega.
Ve a abeurar-se a la font com ans solia,
mes no amb el posat ferm d'altres vegades
ni amb ses companyes, no: ve tota sola.
Ses companyes, pels cingles, per les comes,
pel silenci dels prats i en la ribera,
fan dringar l'esquellot mentre pasturen
l'herba fresca a l'atzar... Ella cauria.
Topa de morro en l'esmolada pica
i recula afrontada... Però torna,
i abaixa el cap a l'aigua, i beu calmosa.
Beu poc, sens gaire set. Després aixeca
al cel, enorme, l'embanyada testa
amb un gran gesto tràgic; parpelleja
damunt les mortes nines, i se'n torna
orfe de llum sota del sol que crema,
vacil.lant pels camins inoblidables,
brandant lànguidament la llarga cua.
Es un Poema
4. El segle XX:
- Josep Carner
- Maria Antònia Salvà
- Josep Maria Junoy
- Joan Salvat-Papasseit
- Josep Maria de Sagarra
- Carles Riba
- Clementina Arderiu
- Rosa Leveroni
- Bartomeu Rosselló-Pòrcel
- Màrius Torres
- Agustí Bartra
- J.V. Foix
- Salvador Espriu
- Pere Quart
- Joan Vinyoli
- Gabriel Ferrater
- Joan Brossa
- Vicent Andrés Estellés
- Miquel Martí i Pol
- Maria Mercè Marçal
TEXT: QUI PLORA LA MEVA MORT? (Miquel Martí i Pol)
- Qui plora la meva mort?
Estúpids germans
pels jardins i les cuines fumoses,
i pels carrers, íntims com una cambra,
lamenten en veu alta el meu traspàs.Qui plora la meva mort?
Parents manefles
s'han dispersat per les quatre províncies
per fer saber la trista nova
muntats en tristes bicicletes de lloguer.
Ningú no m'estima, però.
Plorar és estúpidament fàcil
i la gent ho considera edificant i pur.
Qui plora la meva mort?
Hi havia cinc arbres al meu jardí;
ara tots cinc han tret florida,
al.leluia!
Ploreu per vosaltres,
odiosos germans
que resteu esperant el vostre torn.
La Dama és amable i sol.lícita
i acull com una dona acull el nou amant.
Qui plora la meva mort?
Estúpids germans
pintats i entercs com ninots de titellaire.
Comentari Text:
L'autor d'aquest poema és Miquel Martí i Pol.
Aquest poema parla sobre la mort, i per aquesta raó em va cridar molt l'atenció, ja que es molt típic veure que els poemes sempre son d'amor, en canvi aquest es molt diferent, perquè no parla exactament de l'amor, ja que el tema principal es la mort.
Al principi podem veure que el text parla sobre qui plora la seva mort, i també diu: "estúpits germans" això significa que els seus germans no la ploren.
Cançó:
https://www.youtube.com/watch?v=_76i4wDYx-k
Comentari Cançó:
Aquesta cançó es d'un grup de dos cantants que m'agraden molt: "Ocer y Rade".
Jo he triat aquesta cançó, bàsicament perquè m'agrada molt i per el simple fet de que considero que la lletra es molt real, ja que parla sobre en qui pots confiar, els amics de veritat, lo dura que es la vida...
Aquesta es la meva cançó preferida, ja que aquesta cançó expressa els sentiments i la infancia dels cantants, i en algún moment d'qaquesta em sento identificada. També m'agrada molt perquè parla sobre totes les coses dolentes i bones que els hi han passat durant la vida i totes les coses que han aprés.
